Capítol 1: INTRODUCCIÓ i FETS PRELIMINARS.

La dècada dels 60 van ser els millors anys de Flix, tant des del punt de vista econòmic (1.508 treballadors a la fàbrica l’any 1960) com des del punt de vista demogràfic (5.663 habitants, el màxim de tota la seva història).

A partir de llavors van començar a disminuir el nombre de treballadors a la fàbrica i la possibilitat de trobar feina al poble. Aquesta circumstància explica que molts joves haguessin de marxar a treballar fora de Flix. A més a més van augmentar els flixancos amb carrera universitària que ja no tornaren al poble. Aquests fets i d’altres, expliquen que augmentés moltíssim el nombre de flixancos fora vila.

Per altra banda, el lloc on has viscut la infància et marquen per sempre més. Una de les vegades que més m’he emocionat va ser a la pel·lícula “Cinema Paradiso” quan el protagonista torna al seu poble després de molts anys d’absència.

Rainer Maria Rilke va escriure “La pàtria és la infantesa”. Joanot Martorell “Qui oblida lo passat, oblida si mateix”. A la pel·lícula “Three coins in the fontains” un dels protagonistes diu “Vivim del passat des de que naixem”. I el riberenc Bladé Desumbila aposta pels records: “Diguin el que vulguin, els records són l’única riquesa veritablement nostra, l’únic tresor que ningú no ens pot prendre”.

El flixanco fora vila Prudenci Vidal retrata poèticament el quid de la qüestió en el seu escrit “On romanen els meus records”. Comença dient “És aquí, en un petit racó tarragoní que vigila la vall del riu Ebre, envoltat de frondosos boscos de ribera de verd maragda, on es troba el niu dels meus records. Només els moments feliços de la meva infància i adolescència es perceben en cadascuna de les pedres d'aquesta església, en cadascuna de les branques dels arbres de l’horta del pare , en cadascun dels bufs del vent del nord que ho envolta tot amb una aroma de roses i hortènsies.....”.

Resumint: l’augment de flixancos que van anar a viure lluny de Flix per diversos motius a partir dels anys 60, i el record del poble expliquen el perquè de tot plegat. 

GESTACIÓ DE LES TROBADES:

Hi havia una vegada a Flix una colla d’amics molt ben avinguts: Helena Ara, Carme Armora, Primi Sabaté, Carmina Mas, Miquel Angel Pujals, Mariano Massot, Alfonso Guiu, Josep Maria Corbella i Francisco Badia.

Un de la colla, Alfonso Guiu, va morir de manera prematura. L’octubre de 1995 es van reunir a Barcelona a sopar alguns de la colla per recordar a l’amic desaparegut. Eren Carme Armora, Helena Ara, Miquel Àngel Pujals, Mariano Masot, Primi Sabaté, Lena Ferrús, Josefina Coballes i Mercè Serrat.

Els flixancos que van inspirar les trobades: Dempeus: Josefina Coballes, Lena Ferrús i Mercè Serrat. Asseguts: Primi Sabaté, Miquel Àngel Pujals, Carme Armora, Mariano Masot i Helena Ara.

                                         Mariano Masot i Helena Ara.

En aquell sopar van acordar fer una altra trobada amb més gent de Flix. De boca-orella van  aconseguir  un grup de 20 persones. A mi m’ho va dir Carme Armora perquè en aquell moment treballàvem a l’Hospital del Mar i ens veiem sovint.

Vam ser citats el dia 5 de juliol de 1996 al restaurant “El Eden de Laforja” situat al carrer Laforja número 3, tocant a Gala Placídia.

           Entrada del restaurant "El Eden de Laforja" i la saleta on vam sopar.

Els 20 flixancos reunits érem: Helena Ara Sorribas, Miquel Angel Pujals Ferrús, Carme Armora Corcuera,  Angel Coballes Rius, Lena Ferrús Estopà, Mariano Masot Gonzalez, Josefina Coballes Rius, Teresa Albesa Estopà, Mariano Casadó Llombart, Maria Pilar Orteu Ballestero, Mariano Sabaté Masot, Rosa Albesa Estopà, Maria Teresa Martinez, Carme Vidal, Joana Grau, Josep Maria Pujals Ferrús, Curica Fornieles Martinez, Jaume Fornieles Martinez, Manuel Lecha Masot i Mercè Serrat Mestre. 

Dempeus: Àngel Coballes, Josefina Coballes i Carme Vidal. Asseguts: Carme Armora, Helena Ara i Mariano Casadó.

                                         Miquel Àngel Pujals i Helena Ara.

            Jo també hi vaig assistir i vaig seure al costat de Mercè Serrat. 

Durant el sopar es va acordar repetir-lo a la tardor i Mari Carme Armora, Lena Ferrús i Helena Ara es cuidarien de la organització.

Amb data de 12 de novembre els que havíem anat al sopar del mes de juliol vam rebre la carta reproduïda a continuació convocant el sopar al mateix restaurant (El Eden) per al dia 29 del mateix mes i demanant que aviséssim als flixancos coneguts amb el propòsit de duplicar els assistents al sopar anterior.

Al cap de set dies, les organitzadores ja havien canviat el restaurant perquè “El Edén” s’havia quedat petit i es faria al restaurant “La Cova Blanca”. La notícia del sopar va córrer com la pólvora i a “La Cova Blanca” ja no hi cabíem. Les organitzadores havien fet una crida per duplicar el nombre d’assistents al sopar de l’estiu i resulta que ja s’havia multiplicat per cinc.

Al final, gràcies a la recomanació de Vinicius de Paiva (A.C.S.), marit de Carme Armora, el sopar es va convocar al restaurant brasiler “Chimarrao” situat a la Zona Franca. La Primera Trobada serà motiu del proper capítol.

Les diferents trobades s’han celebrat a Barcelona, Flix, Tarragona i Sitges. Els primers anys també ens vam trobar a la primavera a l’ermita del Remei per menjar la clotxa.

Durant aquests anys, un grup de 10-12 flixancos, ens hem reunit una vegada al  mes a Barcelona per parlar del poble i per preparar les trobades. Al principi va ser els primers dimarts de mes i després els primers dijous.