RESUM:
Data:
15 de novembre.
Lloc:
Hotel Estela de Sitges.
Nombre
d’assistents: 79.
Presentadora:
Aurora Masip.
Convidats:
Manolo Alabart i Ramon Fontanilles (el Duo Titánico).
Acte lúdic:
Protagonitzat per Manolo Alabart, Ramon Fontanilles, Pepe Vidal, Sebastià
Gironès i Josep Maria Pujals.
__________
La
trobada d’enguany era la que feia 20: s’havia
de celebrar “comme il faut”. El 5 de
maig vaig posar fil a l’agulla; el 25 de
juny penjava el primer anunci al Facebook i enviava correus posant data: el 15
de novembre.
Mentrestant
m’havia reunit amb Castellví per organitzar la trobada a l’hotel Estela de
Sitges. Hi havíem fet dues trobades (2008 i 2009), ens vam trobar com a casa i
la relació preu-qualitat fou molt bona.
Vaig intentar que la trobada tingués una empremta
molt flixanca. Per això, entre d’altres coses, vaig proposar dinar una clotxa.
Em va costar convèncer en Castellví, però al final baixà del burro i
l’entusiasmà la idea.
Manolo
Alabart i Ramon Fontanilles (el “Dúo Titánico”) van acceptar de venir a la trobada per fer un concert que,
com veureu, va servir per acomiadar-se oficialment com a “Dúo Titánico”.
Vaig
estar molt content que Aurora Masip acceptés donar la benvinguda, cosa que
havia fet també durant molts anys. Sempre
havia vingut amb el seu pare, i des del seu traspàs no havia tornat.
Cada any, el Divendres Sant al matí ens trobem a
Flix amb Manolo Alabart i Pepe Vidal, i baixant de les Creus cantem plegats el
cant de “Les hores”. Tots dos van estar d’acord per cantar, amb els flixancos,
alguns cants propis del poble. Sebastià Gironès també s’hi va afegir.
Em
vaig adonar que venien quatre dels cinc pregoners de la Festa Major que, en el
seu respectiu Pregó, van cantar acompanyats de la guitarra. Vaig pensar que, si
vingués el cinquè (Jaume Masip), es donaria un cas únic: tots cinc podríem
tornar a cantar la cançó del Pregó el mateix dia. Vaig parlar amb Jaume Masip i
va acceptar, però per un compromís d’última hora no va poder venir.
Per
anar escalfant l’ambient, el mes de setembre es va començar a penjar al Facebook
un resum de totes les trobades. També les vaig enviar a les adreces d’e-mail
que tenia.
Un
mes abans de la trobada vaig anunciar el programa i els requisits per
inscriure’s.
______
El
diumenge dia 15 de novembre va fer un dia radiant. Sense adonar-nos-en, havíem convocat la
trobada coincidint amb l’estiuet de Sant Martí. A les onze els “músics” ja érem
a l’hotel per assajar. Manolo viu a Madrid, Fontanilles a Igualada, Gironès a
Girona i Pepe Vidal i jo a Barcelona. No havíem pogut, doncs, assajar junts.
Josefina
Navarro, Joan Arcayne, Silvia Niubó, Montse Crespo i Josep Maria Taribó foren
dels primers en arribar... (deixaren la barca estacionada al pàrquing).
Els
primers contactes es produïren a la terrassa de l’hotel que, poc a poc, es va
anar omplint. Maria Prats i Dolors Pérez s’ho miraven des del balcó de
l’habitació. Amb el temps que feia, hauríem pogut fer la festa a la terrassa…
Al
hall de l’hotel vam ser rebuts amb una copa de cava. L’hotel Estela és conegut
com a “l’hotel de l’art”, perquè és ple de pintures i escultures. Josep Maria
Subirachs hi va viure a temporades i, a part d’altres treballs, l’escala del
hall és obra seva.
A quarts de dues vam entrar a la Sala Cosmos amb la
copa de cava a la mà, escoltant la jota de Flix, que sonava pels altaveus. Aurora
Masip va donar la benvinguda i va subratllar el mèrit d’arribar a la 20a
trobada ininterrompudament.
Va
cedir el micròfon a Miquel Àngel Pujals, l’únic representant dels vuit amics
que van ser presents al sopar que havia estat l’embrió de les trobades (octubre
de 1995).
També
va parlar Miquel Jardí, el més jove, exceptuant el nét d’Antonio Llop; venia a les trobades per acompanyar els seus
pares i perquè porta Flix a la sang –va dir-.
L’últim
en parlar fou Francesc Castellví, que va explicar, a la seva manera, com havia muntat la clotxa. Va anunciar que
Ricardo Moraga havia pintat una litografia
commemorativa de la trobada, que estava a disposició dels possibles
compradors.
Per
dinar, la clotxa del “senyoret”: no és la mateixa clotxa que es menja al tros.
Asseguts a taula amb estovalles, no era una arengada de “casco”, sinó uns
filets de sardina ja preparats, el tomàquet i l’all a punt per posar dins la
clotxa i, a més, “llanguanisses” fetes a Organyà. L’oli era de la primera
premsada d’enguany i havia arribat el dia abans de Bovera. Tot acompanyat de vi
bo. Vam dir que menjaríem una clotxa, i la vam menjar.
Anna
Maria Barbero, Rosa Rodes i Juanjo Bru a punt de preparar la clotxa.
Montserrat Lluch i Jaume Caballé començant amb la
clotxa.
En un compàs d’espera, Joan Antoni Mur va fer una
proposta molt ben elaborada per celebrar la propera trobada a Sant Carles de la
Ràpita i al delta de l’Ebre, que fou acollida molt favorablement.
Eren
20 anys i no podia faltar el pastís. S’apagaren els llums, pels altaveus començà
a sonar el “Happy birthday” interpretat per la Locomotora negra, i entrà a la
sala el pastís de celebració dels 20 anys, damunt d’una reproducció de l’escala
que hi ha al hall de l’hotel, obra de l’artista Josep Maria Subirachs. Les
bengales que l’envoltaven i l’aigua que queia de les escales li van donar una
gran dosi d’espectacularitat.
Carlos (d’esquena), nét d’Antonio Llop, fou
l’encarregat de bufar les espelmes.
Teresa
Cabré i Josep Vila, els de més edat (més de 80 anys), i molt fidels a les
trobades, van tallar el pastís amb una espasa.
Josep
Vila ens va dirigir unes paraules i va recordar que el seu casament fou el
primer que es va celebrar a l’ermita del Remei de Flix.
Mentre es menjava el pastís, per sorpresa, féu
l’aparició a la sala el mariachi “Flixancos fora vila”, entonant el “Cielito
Lindo”; tothom s’hi va afegir. El mariachi estava format per Manolo Alabart,
Ramon Fontanilles, Pepe Vidal, Sebastià Gironès i Josep Maria Pujals. Portaven
uns barrets mexicans autèntics i anaven guarnits amb bigotis adients.
Travessaren tota la sala fins el lloc on hi havia
els micròfons, on van continuar amb “Me he de comer esa tuna” i “La bamba”.
Tot
seguit, canviaren el barret mexicà per la barretina, i tothom va cantar “Ous
pollastres”, emulant les caramelles que surten el dissabte Sant pels carrers
del poble. De fet, quatre dels cantants eren caramellaires.
Manolo
Alabart, Pepe Vidal i Josep Maria Pujals van fer cantar els flixancos (tenien
el text) trossets d’“El cant de les hores”, els “Goigs de la Verge del Remei”,
i “Nonon la nonon”. Hi havia molts flixancos que feia temps que no les havien
sentit. Són cants que a molts ens recorden la nostra infantesa i joventut a
Flix.
Maria
Dolors Pujals, Miquel Àngel Pujals, Asun Gilabert-Padreny i Francisco Pujals,
cantant “Ous pollastres”.
Pepe Cortina cantant “Nonon la nonon”, de memòria.
La festa va continuar amb la intervenció dels
pregoners de la Festa Major de Flix. Per ordre cronològic, Josep Maria Pujals
(feia 39 anys que havia fet el Pregó) va cantar “Paraules d’amor” que en el seu
dia va dedicar a les pubilles, i “Al vent”, cançó amb què va tancar el pregó.
Sembla que més d’un es va emocionar amb
les “Paraules d’amor”.
Manolo
Alabart (Pregoner de l’any 1993) i Ramon Fontanilles (Pregoner de l’any 1998)
van cantar junts “Quince años tiene mi amor” i “Poesía en movimiento”. Ens van
transportar als anys 60.
Per
acabar, Sebastià Gironès, pregoner d’enguany (era qui ho tenia més fresc) va
interpretar la cançó “Cor inquiet”, i de propina “Riu avall”. Ambdues de
collita pròpia.
La
traca final fou el concert del “Duo Titánico”, que s’acomiadà
oficialment com a conjunt. Pels flixancos fora vila fou un honor que fessin
l’últim concert el dia de la nostra trobada, però quan ho vaig anunciar totes
les fans que hi havia a la sala protestaren sorollosament.
Manolo
i Ramon ens van treure un munt d’anys de sobre. Van cantar, per aquest ordre:
“Marina”, “Mari Carmen”, “Bailando twist”, “Oh Carol”, “Somos jóvenes” i “Para
mí”. Els forts i prolongats aplaudiments van aconseguir que fessin un bis amb
“Hello Mary Lou”. Manolo va comentar que, els primers concerts que van fer, vaig
ser jo qui els acompanyà amb la guitarra. Me’n recordo del concert a La Torre
de Espanyol.
Úrsula
Jaumot i Lourdes Pujals van ballar mentre el “Dúo Titánico” interpretava “Bailando
twist”.
Per
acabar, tots els “músics” de la festa, amb tots els flixancos, vam cantar “When
the saints go marching in”.
Tot
seguit hi va haver un intent de ballaruga que no prosperà….
Els
últims en marxar, com cada any, ens férem la foto a les escales del hall de l’hotel.
Una sense la bandera de Flix.
L’altra, amb la bandera.
La
litografia pintada per Ricardo Moraga amb motiu de la 20a trobada.
L’hora
dels adéus. Aquí acabà la celebració del 20è aniversari de les Trobades dels
Flixancos fora vila. Amb la trobada d’enguany queda clar que, després de
20 anys, les Trobades dels Flixancos
fora vila continuen dempeus, malgrat el pas del temps i malgrat els molts
flixancos que ens han deixat per sempre.
CURIOSITATS
Els primers inscrits d’aquesta
trobada (dia 19 d’octubre), foren Rosa Maria Castro i Sunsi Terré. Quan
faltaven 10 dies per la trobada, només hi havia 35 inscrits. Al final, vam ser
79. Sempre espereu al final i ens feu patir.
Enguany,
dues flixanques vingueren per primera vegada: Anna Maria Vall Tarragó i
Mercedes Llecha Tarragó.
Josep
Vila i Teresa Cabré foren els de més edat, seguits de molt a prop per Josep
Rosich.
El més petit fou Carlos, el nét
d’Antonio Llop. A la foto amb Josep Rosich, Teresa Montagut, Margarita Suñé,
Antonio Llop i Inés González (l’àvia).
Dels 98 flixancos que vingueren a la
primera trobada (1996), enguany n’han
vingut 24: Elena Massot, Magda Ribera, Carmelo Guiu, Josep Maria Pujals,
Lourdes Pujals, Lola Pujals, Miquel Àngel Pujals, Antonio Llop, Aurora Masip,
Jordi Rofes, Úrsula Jaumot, Jaume Montia, Josep Maria Taribó, Pilar Mañé, Pepe
Vidal, Paquita Marsal, Pepe Cortina, Cinta Ullate, Manel Llecha, Alfred Blas,
Rosa Maria Arraez, Imma Baños, Carles Sánchez i Jaume Caballé. Són els
històrics.
FOTO
HISTÒRICA
Any 1961: El Dúo Titánico i el seu
conjunt en una actuació a l’Auxili: Mariano Guiu (bateria), Andreu Agüera
(guitarra), Batiste Estopà (guitarra). Davant, Ramon Fontanilles i Manolo
Alabart.
AL
PROPER CAPÍTOL ES PUBLICARÀ LA SEGONA PART, AMB EL NOM DELS ASSISTENTS, I MÉS
INFORMACIÓ GRÀFICA.
